EL POEMA INACABAT

A casa nostra, les coses importants (les decisions, el que s'ha de dir i no es pot callar, les cosesboniques) es diuen a la cuina. I gairebé sempre mentre algú remena fogons o cassoles, pela algun vegetal o escata un peix, o té un grapat de sal a les mans. La cuina és el centre de l'univers. Cuinar és com fer un poema i després oferir-lo a taula. I és per aquest motiu que per començar a investigar sobre aquest univers, hem decidit escollir un text que ens serveixi de referent i de punt de suport queens ajudi a buscar la teatralitat de la cuina com a espai escènic. Un punt de partida literari, que nosabem si serà vàlid o no, o si haurem de negar o de descartar durant el procés però que per la sevaforma ens serveix per començar la investigació.

La poesia, el teatre, la cuina, l’art sovint s’escapen de les lleis del mercat, sempre han lligat malament amb les teories econòmiques del món occidental. Convidar a sopar, explicar un poema, cantar una cançó o dir un poema a algú a la cuina de casa crea un vincle social que podria ser el que diem que és Lo Nostro. La majoriad’invitacions socials i familiars compten amb aquesta reciprocitat. Quan ens reunim al voltant d’una taula oens esperem mentre s’acaba de cuinar sorgeix lanecessitat immaterial de distreure als altres ja siguincomensals o cuiners, amb acudits, cançons, poemes oanècdotes i això suposa una teatralitat, per allò quedeia Peter Brook de que si hi ha un que mira -o en aquest cas escolta- ja tenim fet teatral.